• Busca persones
• Intranet

Notícies

21/09/2026 - Informació general

Una nova era en la història de la malaltia d’Alzheimer

El Dr. Marc Suárez Calvet participa en un article 'Seminar' publicat a la revista The Lancet, on destacats experts mundials en el camp de l'Alzheimer revisen les darreres novetats en la recerca sobre aquesta patologia.

La recerca sobre l'Alzheimer ha arribat a un punt determinant. Els avenços assolits en els últims anys apunten a una nova era en el diagnòstic i tractament d'aquesta malaltia, una de les principals causes de demència al món i que, només a Espanya, afecta a més de 800.000 persones. Per determinar on ens trobem i cap a on ens dirigim, la revista The Lancet, ha publicat un article de fons, un 'Seminar', dirigit a estudiants de medicina i a personal sanitari no especialista en aquesta àrea.

Entre els set experts internacionals seleccionats per portar-lo a terme hi figura el Dr. Marc Suárez Calvet, del Barcelona Brain Health Center (BBHC) de l'Hospital del Mar, l'Hospital del Mar Research Institute i del Barcelonaβeta Brain Research Center de la Fundació Pasqual Maragall. Ell mateix n'explica les conclusions.

Moment crític en els avenços en Alzheimer.

Ens trobem en un canvi d'etapa. Durant moltes dècades podíem diagnosticar clínicament l'Alzheimer, però teníem poques eines per demostrar-ne la biologia durant la vida del pacient i pràcticament cap tractament capaç de modificar el curs de la malaltia.

Això està canviant simultàniament en diversos fronts. Avui podem detectar amb molta més precisió les alteracions de les proteïnes amiloide i tau mitjançant proves com el PET, la biòpsia de líquid cefalorraquidi i, cada vegada més, amb una simple analítica de sang. Al mateix temps, han aparegut els primers tractaments dirigits contra la proteïna amiloide que han demostrat que és possible alentir, encara que de manera moderada, la progressió de la malaltia en fases inicials. Aquests tractaments han estat aprovats per l'Agència Europea de Medicaments, però encara no estan disponibles en el nostre país.

Per tant, per primera vegada disposem alhora de biomarcadors molt precisos i de tractaments modificadors de la malaltia. Això està transformant l'Alzheimer d'un diagnòstic principalment clínic i simptomàtic a una malaltia que podem caracteritzar biològicament i sobre la qual podem començar a intervenir de manera específica.

Dr. Marc Suárez Calvet

Els avenços més destacats

En destacaria sobretot tres: 

El primer són els biomarcadors en sang, especialment la tau fosforilada i, en particular, p-tau217. La seva precisió per identificar la patologia d'Alzheimer en persones amb deteriorament cognitiu és molt elevada. Això pot simplificar enormement el procés diagnòstic i reduir la necessitat de proves més complexes, costoses o invasives, com el PET o la punció lumbar, en una part dels pacients. Però és important remarcar que aquests biomarcadors s'han d'utilitzar dins d'un procés diagnòstic clínic estructurat. Una analítica no substitueix la valoració del pacient. El Servei de Neurologia de l'Hospital del Mar ha estat pioner al món en el desenvolupament, la validació i la implementació d'aquests biomarcadors.

El segon són les immunoteràpies antiamiloide, com lecanemab i donanemab. Són els primers tractaments que han demostrat de manera consistent que eliminar la proteïna amiloide cerebral pot alentir la progressió clínica en persones amb Alzheimer simptomàtic inicial. El benefici és encara modest i els tractaments tenen riscos i requisits importants de monitoratge, però conceptualment representen un canvi molt rellevant. Hem passat de tractar només els símptomes a poder actuar sobre un dels mecanismes biològics de la malaltia.

El tercer és la possibilitat de detectar la malaltia molt abans. Sabem que els canvis biològics de l'Alzheimer comencen molts anys abans de la demència. Els nous biomarcadors ens permeten estudiar aquesta fase preclínica i obren la porta a un futur en què puguem intervenir abans que s'hagi produït un dany cerebral important.

Orientar els esforços

Un dels grans objectius ha de ser avançar cap a la prevenció i el tractament precoç. Si intervenim quan la neurodegeneració ja està molt avançada, és difícil recuperar les neurones perdudes. Probablement haurem d'actuar molt abans.

També necessitem tractaments més eficaços, més segurs i dirigits a múltiples mecanismes. L'Alzheimer no és només la proteïna amiloide. Hi intervenen la proteïna tau, la neuroinflamació, la disfunció vascular, les alteracions metabòliques i altres processos que probablement requeriran combinacions terapèutiques, de manera semblant a allò que ha passat en oncologia.

Un altre repte fonamental és la implementació clínica. Disposar d'un biomarcador o d'un fàrmac no és suficient, cal definir bé quins pacients se'n beneficien, com els seleccionem, com interpretem els resultats i com organitzem els circuits assistencials perquè aquestes innovacions siguin accessibles, segures i sostenibles.

Finalment, hem de continuar investigant la prevenció, tant mitjançant intervencions sobre factors de risc modificables com amb estratègies farmacològiques en persones que es troben en fases biològiques molt inicials de la malaltia.

En aquest sentit, el projecte del Centre de Salut del Cervell (BBHC) coliderat per l'Hospital del Mar i el BBRC, reuneix moltes d'aquestes característiques i pot contribuir a impulsar el model d'atenció del futur.

Cap a una nova era en l'Alzheimer

La principal conclusió és que estem entrant en una nova era en l'Alzheimer, però encara no hem arribat al nostre objectiu.

Hem fet avenços extraordinaris en la comprensió de la malaltia, en biomarcadors, en neuroimatge, en genètica i, per primera vegada, en tractaments que en poden modificar l'evolució. Però els efectes dels tractaments actuals són encara limitats i continuem sense poder prevenir o aturar completament la malaltia.

Per això, el missatge no ha de ser triomfalista, sinó d'optimisme exigent. Ara sabem que modificar el curs biològic de l'Alzheimer és possible. El repte és convertir aquest primer pas en tractaments més potents, segurs i accessibles i, sobretot, aconseguir intervenir abans.

Article de referència

Serrano-Pozo A, Escott-Price V, Grinberg LT, Pascoal T, Suárez-Calvet M, Dubois B, Sperling RA. Alzheimer's disease. Lancet. 2026 May 30;407(10544):2241-2262. doi: 10.1016/S0140-6736(26)00198-4. Erratum in: Lancet. 2026 Jul 4;408(10549):30. doi: 10.1016/S0140-6736(26)01302-4. PMID: 42208565.

Totes les notícies