• Busca persones
• Intranet

Notícies

12/05/2026 - Nota de premsa

La manera com recordem és la base de la intel·ligència humana

• En un article publicat a la revista Neuron, el Dr. Rodrigo Quian Quiroga proposa que la forma com organitzem els nostres records constitueix el mecanisme que dona origen a la intel·ligència humana

• El cervell humà genera records a partir de la representació dels estímuls que li arriben, als quals dota de significat. Un mecanisme d'abstracció que no es limita a emmagatzemar informació

• L'evidència científica publicada indica que aquest mecanisme no es troba en altres espècies animals, la qual cosa indica que es tracta d'un element clau a la construcció de la nostra intel·ligència

"El cervell humà, més que recordar, busca entendre". Així s'expressa el Dr. Rodrigo Quian Quiroga, coordinador del Grup de Recerca en Mecanismes Neuronals de Percepció i Memòria de l'Hospital del Mar Research Institute, que apunta a aquesta forma d'actuar com "el mecanisme exacte que dona lloc a la intel·ligència humana". Ho fa en un article publicat recentment a la revista Neuron, en el qual revisa dues dècades de recerca sobre com funciona el cervell humà i l'evidència científica publicada en aquest camp.

A partir del descobriment de les anomenades neurones de concepte, també conegudes com a neurona de Jennifer Aniston, el Dr. Quian Quiroga afirma que la nostra forma de generar records és absolutament diferent de com ho fan altres espècies animals. El descobriment d'aquestes neurones, a partir d'estudis amb pacients en els quals es monitoraven les reaccions de neurones individuals com la implantació d'elèctrodes, va permetre determinar que estan especialitzades i reaccionen únicament a determinats estímuls, com és el cas d'una foto de la coneguda actriu.

En el cas del cervell humà, el que fa és emmagatzemar memòries, la base dels pensaments. I ho fa seguint un procés únic i diferent al que segueixen altres animals, a pesar de les similituds físiques a l'estructura cerebral amb algunes espècies. En el cas dels simis i altres vertebrats, l'estímul s'emmagatzema de forma directa a l'hipocamp, la part del cervell dedicada a fer-ho. En els humans, el mecanisme és diferent i més lent, ja que existeix un circuit en el qual es dota de significat l'estímul. "Processem conceptes, no fotografies", explica el Dr. Quian Quiroga. És a dir, "el cervell humà no treballa directament amb aquest estímul, sinó amb el significat que li atribueix. Així, emmagatzema conceptes abstractes, el que ens porta a tenir una capacitat cognitiva molt més elevada que si penséssim en termes de l'estímul que ens arriba", afirma.

En el nou article publicat, Quian Quiroga apunta que aquesta capacitat és el que ens diferencia a humans d'animals i és el mecanisme que es troba a la base de la intel·ligència humana. És el que ens porta a poder identificar un concepte determinat a diverses imatges, encara que representin aquest concepte de formes diverses.

Evolució amb el llenguatge

Altres de les particularitats que destaca l'article és la importància del llenguatge en el desenvolupament d'aquest tipus de memòria més abstracta. L'ésser humà és l'únic animal que és capaç d'expressar-se amb paraules que representen conceptes, un fet que ha marcat l'evolució del nostre cervell. "L'ésser humà ha evolucionat cognitivament des de fa milers d'anys amb l'ús del llenguatge, fet que el porta a pensar en paraules, més que en imatges. En pensar en termes de paraules, té una representació més conceptual, fet que es reflecteix en l'existència de les neurones de concepte, que només responen a un concepte en concret".

El Dr. Quian Quiroga conclou que la seva experiència el porta a "revisar les teories sobre el funcionament de la memòria". No es limita a emmagatzemar records per a poder-los recuperar, sinó que reconstrueix i crea històries a partir de retalls d'informació. "Les neurones que hem descobert durant vint anys de recerca no codifiquen fefaentment els estímuls, sinó que ho fan de forma abstracta, la qual cosa ens permet tenir capacitats cognitives més elevades, fer analogies, portar a terme inferències i pensar en profunditat". Aquest mecanisme permet una capacitat de record més profunda i abstracta, però menys fidel a la realitat viscuda. "Oblidem per a recordar perquè entenem el que ens passa", conclou el Dr. Quian Quiroga.

Article de referència

Rodrigo Quian Quiroga, 20 years of concept cells: From invariant responses to a unique coding of human memory, Neuron, 2026, ISSN 0896-6273, https://doi.org/10.1016/j.neuron.2026.01.026.

Totes les notícies